Albert Bayot, director de l’Institut de Sarrià de Ter i membre de la Junta de Govern del Col·legi
Fa un parell de mesos saltava la notícia que Catalunya se situava molt a la cua pel que fa al nivell de comprensió lectora dels estudiants de primària. Tothom es posava les mans al cap perquè estem més acostumats a esglaiar-nos davant dels titulars cridaners que no pas a reflexionar, de forma constant, sobre com van les coses en el món de l’ensenyament i, si convé, denunciar-ho o, potser, prendre decisions.
Podem millorar la comprensió lectora dels nostres estudiants, a qualsevol edat, si plantegem, als nostres centres educatius, la lectura com a eix fonamental per aprendre.
És evident que la lectura, que és una activitat instructiva de primera magnitud, s’ha anat perdent a les escoles i als instituts. Em refereixo a la lectura sistemàtica, amb sentit. O amb diversos sentits, si ho preferiu.
Ara, molt recentment, els departaments de Cultura i d’Educació, han anunciat de forma conjunta l’enèsim pla per fomentar la lectura (Pla Nacional del Llibre i la Lectura), que no és gens nou perquè ja n’hi havia hagut d’altres, però que ens va recordant que cal anar impulsant el fet de llegir i que cal fer-ho en un entorn que sobrepassi el món escolar. Perquè llegir ha d’esdevenir un hàbit social.
Tot això està molt bé, però cal que els docents reflexionem sobre el tema i que anem una mica més enllà: com s’ensenya a llegir? Quan i com llegim a l’escola i a l’institut? Quins tipus d’activitats lectores fem i per a què serveixen? Quina activitat metacognitiva associem a la lectura?
Des de fa una dècada, amb el Pla Lector impulsat pel Departament d’Ensenyament, es va aconseguir tornar a posar la lectura al centre de l’activitat escolar a primària. Els nens i les nenes havien de dedicar un temps, establert en el seu horari diari, a llegir. El currículum nou (Decret 175/2022) va estar a punt d’establir-ho també per a la secundària obligatòria, però no s’hi va acabar d’atrevir. Va quedar com un suggeriment per a les hores de gestió autònoma. Ja és un pas endavant. Hi ha centres que han gosat “retallar” cinc minuts de cada hora per generar un espai de trenta minuts diaris a llegir. Es fa silenci a l’aula, cadascú agafa el llibre que ha triat, la professora o el professor fa modelatge i també s’asseu a llegir i es produeixen alguns fets molt interessants. Si, a més, per a cada curs, hi ha alguna sessió més proactiva (treball sobre la lectura del diari, lectura de relats en veu alta, presentació d’efemèrides literàries, exposicions sobre lectures realitzades o, fins i tot, la redacció i la lectura d’un relat col·lectiu, que va avançant setmana rere setmana…), la lectura esdevé un eix de la vida acadèmica diària.
Cal anar impulsant el fet de llegir i cal fer-ho en un entorn que sobrepassi el món escolar. Perquè llegir ha d’esdevenir un hàbit social.
Que a les escoles i als instituts es llegeixi, cada dia, i que aquest fet se sistematitzi és molt important perquè transmetem el valor de llegir, perquè donem valor a la llengua i perquè els cervells infantils i adolescents reaccionen al silenci, a la concentració i a la necessitat de comprendre allò que se’ls està explicant. I si, a més, aconseguim la col·laboració de les famílies i de l’entorn, amb clubs de lectura, amb intercanvis de llibres, amb sessions de contes, entre altres activitats, haurem fet un favor molt important a l’activitat lectora de la nostra societat. I ho haurem impulsat des de la institució escolar, com tantes altres coses.
Però els professionals docents no ens podem quedar aquí si volem treballar per a la millora de la comprensió lectora del nostre alumnat. Ens cal fer passos addicionals paral·lels a aquest procés. Per exemple, ens hem de plantejar com exercim el modelatge, com ens preguntem, davant dels nois i noies, què significa un mot concret, com fomentem la pràctica, en veu alta, i com el ritme, les pauses ben fetes i els altres elements prosòdics contribueixen, activament, a una bona comprensió d’allò que escoltem i d’allò que llegim, perquè la comprensió lectora també ha de treballar-se des de l’expressió oral.
I després, amb la pràctica ben sistematitzada, podem escometre els tres nivells de la comprensió lectora: el literal, per preguntar-nos què ens explica el text, l’inferencial, per arribar a comprendre, a relacionar i a deduir, i el crític, per fer nostra, ben nostra, la lectura. En definitiva, podem millorar la comprensió lectora dels nostres estudiants, a qualsevol edat, si plantegem, als nostres centres educatius, la lectura com a eix fonamental per aprendre, perquè estem ben convençuts que ho és i perquè, si no estem d’acord amb la importància que té llegir i entendre allò que llegim, potser no acabem de tenir clar com es produeixen la majoria d’aprenentatges que fa el cervell humà.
Deixa un comentari