Entrevista a Karina Gibert

Doctora en Enginyeria Informàtica i professora universitària especialitzada en IA i big data

Des del 2018 és catedràtica a la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech (UPC), i des del 1990 és docent de la UPC. És membre de la junta de FIB Alumni i cofundadora i actual directora del centre de recerca Intelligent Data Science and Artificial Intelligence. És degana del Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya des del mes d’abril de 2023. Membre del grup de treball Catalonia.AI, ha participat en la redacció del Pla Estratègic per la IA del govern català. També assessora la Comissió Europea en qüestions d’ètica i IA. És directora acadèmica de la plataforma de formació Top Secret Rosies, que s’adreça a noies que han cursat carreres Steam.

Primer que res, felicitacions pel Premi Nacional d’Enginyeria Informàtica 2022, en la categoria de Divulgació Digital, que us han atorgat per la intensa activitat divulgativa en l’àmbit de l’enginyeria informàtica, la intel·ligència artificial i la promoció de les vocacions femenines en el món tecnològic. Dones i TIC, encara una assignatura pendent?

Molt pendent, hi ha moltíssima feina a fer, els índexs de presència femenina al sector fan plorar en l’àmbit professional (el 2022, un 8,6% de dones tecnòlogues exercint en el sector TIC a Catalunya, un dels territoris més pioners en transformació digital i innovació TIC). I això genera una mancança enorme d’impacte de la mirada femenina en el desenvolupament de la tecnologia, que és molt lamentable, amb conseqüències greus sobre les funcionalitats de les tecnologies resultants respecte de la perspectiva de gènere, però també una escletxa greu de referents femenins, de manera que les nenes no s’inspiren i no es preparen per poder ser part d’aquest sector en un futur proper. És un terrible cercle viciós que, si no el trenquem, ens portarà a una societat poc amable amb les necessitats i possibles aportacions de les dones.

Com a vicedegana de Presidència en Igualtat i Ètica del Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya i fundadora de la comissió de gènere donesCOEINF, coneixeu en quin moment es troben les vocacions femenines en l’àmbit de la tecnologia?

Sabem d’estudis internacionals que situen la pèrdua d’interès de les nenes per la tecnologia en el precís moment que identifiquen el gènere, molt petites encara, quan entenen que la “mama” no és ben bé el mateix que el “papa” i es fixen en el que fan l’una i l’altre… Llavors és quan identifiquen això de ser nena amb fer de mama i prendre cura dels altres, ser complaent, no resultar incòmoda i altres moltes coses que les encaminen, molt implícitament, cap a posicions de rol social, i llavors, hi ha experiments que mostren com deixen d’interessar-se per jugar amb camions o eines, i comencen a voler donar biberons a les nines.

I ja en el món professional, sols un 1,7 % de dones treballen a l’Estat al sector de les TIC. Els homes són molts més: un 6,9% dels ocupats. S’està fent prou per aconseguir eliminar (o si més no reduir) la bretxa de gènere en el món de la tecnologia?

Es fan moltes coses. Per tot arreu hi ha moviments, bàsicament organitzat per dones (alguns amb suport d’institucions governades per homes, afortunadament) que treballen per visibilitzar el talent femení, ajudar les promocions professionals de les dones TIC, posar nenes en contacte amb la tecnologia per fomentar les vocacions primerenques. La meva visió és que hi ha centenars de microiniciatives més bottop-up que top-down, que estan un pel desendreçades i esmercen esforços molt poc estructurats, que els resta impacte. Nosaltres n’hem impulsat i en portem algunes: donesCOEINF, donesIAcat, WiDS-Barcelona, capítol de Barcelona de Women in ACM, Mujeres en Ingeniería Informática (de Consejo General de Colegios Profesionales en Ingeniería Informática de España), que per sort comparteixen algunes accions i sumen en algunes d’altres grups, però trobo a faltar una coordinadora que multipliqui les forces de totes. Les accions que hem encapçalat des de la Facultat d’Informàtica de Barcelona han generat un impacte que ha facilitat que del 7% de noies matriculades fa uns cinc anys a l’enginyeria informàtica, el setembre del 2022 s’hi matriculessin un 22%. Per tant, això ens anima a seguir treballant en aquesta direcció.  Els governs també fan coses, sobretot a Catalunya: pla donaTIC, Direcció General de Societat Digital, Secretaria de polítiques Digitals, conselleria de feminismes…, es fa molt, però no en mesurem l’impacte prou bé encara. Quantes nenes impactades fan una opció d’estudiar tecnologia? Quantes d’aquestes realment poden fer realitat els seus desitjos i matricular-se del que volen estudiar? Quantes estudiants de tecnologia abandonen els estudis sense acabar? Quantes graduades en tecnologia acaben exercint? Quantes de les que exerceixen poden promocionar les seves carreres a la mateixa velocitat que els seus companys homes? Són preguntes sense resposta encara!

Quin és el paper de l’Administració catalana en la lluita contra la bretxa de gènere en el sector TIC? S’hi esmercen prou recursos?

A Catalunya estem molt avançats, hem tingut un Departament de Polítiques Digitals que ha obert una Direcció General de Societat Digital que va engegar en el seu dia el Pla DonaTIC amb diferents accions, entre les quals fer-se càrrec dels premis DonaTIC per visibilitzar talent femení, que ja existien però actualment els atorga el Govern, o obrir línies de finançament per a emprenedores dones, entre d’altres. Actualment, encara que el Departament de Polítiques Digitals ha desaparegut, la Direcció General de Societat Digital continua existint i depèn de la Secretaria de Polítiques Digitals que ara està en l’àmbit del Departament d’Empresa i Treball i continua treballant per donar suport a les iniciatives orientades a fomentar vocacions femenines en TIC i potenciar les carreres de les professionals dones del sector.

La UPC lidera el programa “Top Rosies Talent”, que inclou un curs virtual en intel·ligència artificial adreçat a noies que cursen o s’han graduat recentment en una carrera STEAM. Ens en podeu fer cinc cèntims?

Sí, estem en la segona edició i té molt bona acollida. És un programa de generació de talent femení en intel·ligència artificial (IA) que portem des de les donesIDEAI i n’hem fet ja dues edicions. La primera va ser pilot, el 2021, en col·laboració amb Sokotech, i aquesta segona ja és un programa consolidat i liderat per donesIDEAI amb el suport de la FIB, donesCOEINF i la Direcció General de Societat Digital de la Generalitat, i compta amb partners industrials, com HP, Digital Future Society de Mobile World Capital, CISCO i Casio divisió educativa, el 2022.

El que fem és un procés competitiu per seleccionar 20-25 noies que estan acabant un grau STEM o acabades de graduar per oferir-los un curs d’IA dissenyat per les donesIDEAI i amb perspectiva de gènere, que desemboca en uns challenges realistes proposats per les empreses. Les guanyadores dels challenge reben una beca per cursar el Màster oficial interuniversitari d’intel·ligència artificial de la UPC-UB-URV. Les participants queden adherides a una xarxa de dones Top Rosies, on es troben les de totes les promocions i l’acte de graduació és un gran acte de networking del sistema. Aquest últim, el 22 de febrer de 2023, a l’espai Francesca Bonnemaison, va comptar amb 80 alts càrrecs de l’ecosistema català d’IA que van poder conèixer i interactuar personalment amb les Top Rosies. Una dimensió especial del programa és l’encontre amb tres role models al llarg de l’etapa formativa, que genera uns canvis impressionants de percepció del sector en les participants al llarg d’aquestes trobades. Aquest any, a més hem obert una línia de cooperació internacional i hem tingut tres llicenciades informàtiques junior del Sàhara occidental que han seguit el programa des dels campaments de refugiats del Sèhara i que, com que no poden venir per fer el màster oficial, seguiran un programa a distància de certificació CISCO a partir del CISCO Network Academy. Les empreses, les participants i el sector en general ens envia molt bones impressions del programa i estem animades a encarar la tercera edició, així que tanquem challenge amb les empreses que ens vulguin acompanyar el 2023.

Es parla molt d’IA, però realment sabem què és i com ens pot ajudar en el nostre àmbit, la docència, en les diferents etapes educatives?

La IA és una disciplina que en aquests moments ha fet explosió, però no ve d’ara.  Neix al 1956 a l’escola d’estiu de Darmouth que convoca el Pr. McCarthy, i neix amb vocació de fer màquines que imitin les accions i els pensaments intel·ligents dels humans. Amb els anys la tecnologia ha permès que es posin les dades al centre i els mètodes d’IA fonamentalment aprenguin de les dades d’entrenament i puguin generar valor afegit sobre el fenomen en estudi, per poder-lo gestionar millor, o comprendre millor segons els casos. Això fa que en l’àmbit educatiu les possibilitats de millora i d’impacte beneficiós de la IA siguin nombroses i variades. Podem utilitzar IA per estudiar les dades dels rendiments dels estudiants al llarg d’un curs i identificar tipologies d’estudiants amb un perfil similar, de manera que es puguin dissenyar estratègies didàctiques que maximitzin l’aprenentatge de cada nen. I es pot anar més lluny i utilitzar el que s’aprèn de les dades per dissenyar programes d’aprenentatge personalitzat, en què cada estudiant segueixi un itinerari propi, el que millor li vagi per les seves capacitats. Es poden tractar les dades de l’escola o l’institut per poder-se anticipar a les necessitats de material de manera automàtica, a la confecció d’horaris que tinguin en compte les restriccions i preferències dels professors… També hi ha eines d’IA especialment interessants per ser protagonistes de les pròpies activitats formatives. Pensem per exemple en els Serious games que permetin aprendre per exemple a jugar en equip, o els sistemes de realitat augmentada o immersiva que permetin aprendre molt bé anatomia o botànica. En robòtica social es treballa en unes activitats que resulten interessantíssimes per iniciar infants en temes de tecnologia i especialment d’IA. I no cal dir que les tècniques de lingüística computacional poden ser grans al·liats per traduir o sintetitzar documents que puguin ser útils en l’elaboració de treballs, i la combinació de visió per computador i processament de la veu ofereixen possibilitats increïbles en relació amb la inclusió, com per exemple que una visió artificial pugui captar documents per a persones amb dificultats visuals i que una connexió a generació de veu sintètica permeti llegir-los en veu alta, fet facilitaria significativament la inclusió d’estudiants amb baixa visió o invidents. Els darrers avenços en IA generativa han obert la porta a plantejar-se el paper de la IA en el procés creatiu. I el que sí que és important en qualsevol cas és que es dissenyi amb cura la introducció d’eines d’IA en el sistema educatiu i es faci respectant el codi ètic europeu de la IA, la nova regulació europea de la IA, i es plantegi com cal revisar les metodologies docents més clàssiques per conviure adequadament amb aquestes eines. Per exemple, disposant ara d’uns buscadors intel·ligents de gran potència, i fins i tot limitant-nos a l’ús d’eines més tradicionals com podria ser Google, no sembla raonable avaluar el que aprenen els nens a través d’un treball que redacten en un dossier, i entreguen perquè el mestre se’l llegeixi, sinó que segurament ens hauriem de moure a presentacions orals d’aquests treballs, amb discussió amb el professor, on es pugui esbrinar amb un cert fonament que és el que realment ha après l’alumne més enllà d’haver compendiat i estructurat informació d’una certa qualitat en un bon relat.

Últimament científics i intel·lectuals de tot el món alerten que la IA generativa (com ara ChatGPT) no és sostenible, ja que provoca concentració de poder i pot fer mal a la democràcia. Com podem aprofitar-ne els immensos beneficis i descartar-ne els possibles abusos? Com incorporem l’ètica a la IA?

Són eines d’una gran potència que han irromput entre nosaltres sense cap norma ni recomanació d’ús. La gent les està fent servir irreflexivament per a qualsevol cosa sense preguntar-se si n’hi hauria prou amb una eina més senzilla per al que s’està demanant, sense preguntar-se si la resposta és correcta, que ja sabem que no ho és sempre, malgrat que moltes vegades les respostes resulten molt convincents. L’altre dia m’arribava un vídeo d’una senyora que pateix afàssia i que està encantadíssima perque li posa paraules soltes i el sistema li retorna frases articulades que pot enviar per correu electrònic al metge o a qui necessita i ja no ha de marejar els familiars quan necessita escriure correus o el que sigui. No hi ha dubte que en aquest cas l’eina compleix una funció extraordinària, però segurament el tipus d’ajut que està prestant a la usuària no necessita tot un chatGPT, sino que amb una eina més senzilleta i menys insostenible computacionalment parlant n’hi hauria prou. També hi ha qui es diverteix demanant-li contínuament poemes per posar-la a prova sense cap objectiu concret, i en això els costos ambientals d’una eina així potser ens haurien de fer reflexionar. El que a mi personalment em preocupa més és que, a diferència d’un Google que et llista els documents rellevants per a la teva pregunta i tu tries quin agafes i com l’utilitzes, ChatGPT fa la tria i utilitza el que li sembla millor per muntar una resposta nova, que emet sense cap argumentari. Així se li ha de fer confiança a l’eina sense saber si s’ha basat en documents erronis o volgudament esbiaixats… Definitivament crec que caldrà trobar una manera menys ingènua i més professional per utilitzar aquestes eines des de la responsabilitat. De fet la regulació europea de la IA ha afegit al darrer moment una nova clàusula en què els sistemes de llenguatge es classifiquen com a eines d’alt perill i necessiten supervisió humana permanent.

Per acabar, com incentivaríeu les noies perquè triïn estudis STEAM?

Fa tanta falta que més noies es decideixin a fer una opció de l’àmbit STEAM! Som molt poques dones al sector. Mireu, a Catalunya només hi ha un 8,6% de dones tecnòlogues exercint un rol TIC en el sector TIC. Vol dir que necessites un equip de gairebé nou tecnòlegs per assegurar que hi ha UNA dona a l’equip, aportant la mirada femenina en la creació de tecnologia. I mentre a les facultats no entrin noies a formar-se per a aquestes professions, la cosa no millorarà. Nosaltres estem encantats perque a la FIB aquest any ha entrat un 22% de noies, però fa molt pocs anys haviem arribat a un 5% de noies a la Facultat! Imagineu quantes sobrevivien per arribar a l’empresa. I resulta que el món es digitalitza, de manera inexorable, i cada cop es necessiten més professionals de la tecnologia! Venen feines molt ben pagades per fer un món més digital, i sense les dones el risc de no fer-lo prou  inclusiu és preocupant. Nosaltres anem a les escoles i expliquem a les nenes que aquestes professions són cabdals, que es troben ja al cor de la medicina, la psicologia, l’antropologia, la física, la biologia, i que és molt important ajudar a transformar aquests camps des d’aquesta mirada femenina. Visibilitzem referents per inspirar aquestes nenes que són el futur, i també ajudem les nostres companyes a situar-se bé, ja que la majoria estan treballant en equips on són elles soles, o només dues, i això de vegades genera dinàmiques una mica feixugues que convé millorar. Com deia, el Top Rosies Talent ajuda que moltes noies puguin formar-se en IA a diferents nivells i obrir la porta del fascinant món de les professions de l’àmbit de la IA des d’una perspectiva crítica i de gènere.

Si t’ha interessat aquest article…
Subscriu-te al blog!


    Comentaris

    Deixa un comentari

    L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *