Educació emocional i benestar en la pràctica docent

Necessitats socials: salut mental i superar l’analfabetisme emocional

L’educació emocional és una resposta a necessitats socials que no estan suficientment ateses en les àrees acadèmiques ordinàries (llenguatge, matemàtiques, ciències socials, ciències naturals, educació física, expressió artística, etc.). Algunes d’aquestes necessitats es comenten a continuació a títol d’exemple.

La salut mental és un estat en el qual la persona té consciència de benestar. La persona que gaudeix de salut mental és capaç d’afrontar els reptes de la vida, amb eficiència i alt rendiment, i com a conseqüència pot contribuir a la millora de la convivència i del benestar general. Quan es parla de salut mental moltes vegades es pensa més en els trastorns emocionals, entre els quals hi ha l’ansietat, l’estrès, la depressió, fòbies, TOC (trastorn obsessiu compulsiu), etc., que és on hi ha una prevalença més elevada de morbiditat. Sobre aquest punt, vegem algunes informacions aparegudes en les portades de la premsa en els últims mesos: «El Govern admet la saturació de l’atenció psiquiàtrica juvenil» (Ara, 13 novembre 2021); «SOS salut mental» (Ara, 27 juny 2021); «Els intents de suïcidi de noies es dispara per la covid» (El Punt Avui, 9 desembre 2021); «Sanitarios al límite de la salud mental» (El País, 13 gener 2021); «España en terapia. Desde el inicio de la pandemia se han prescrito el doble de psicofármacos» (El País, 14 novembre 2021); «La pandemia deja más trastornos alimentarios. Los casos de bulimia y anorexia aumentan un 20% en año y medio» (El País, portada, 18 octubre 2021); «Els intents de suicidi creixen un 22% a Catalunya» (El Punt Avui, 29 novembre 2021); «El suicidio, la amenaza silenciosa tras la pandemia. Cada día una media de 10 suicidios en España» (El País, 26 juliol 2021), entre d’altres.

Aquestes dades, certament preocupants, es veuen complementades amb moltes d’altres que són manifestacions de l’analfabetisme emocional, entès com la incompetència per percebre, reconèixer, comprendre, regular i expressar les emocions de forma apropiada en un context determinat. Es poden considerar exemples d’analfabetisme emocional alguns titulars de premsa apareguts a les portades dels últims mesos, com per exemple: «Tres denúncies per violació cada dos dies» (El Punt Avui, 5 novembre 2021); «El bullying va créixer en pandèmia» (El Periódico, 5 novembre 2021); «Interior canviarà l’estratègia policial davant la violència juvenil» (El Periódico, 11 agost 2021); «Los ataques de menores a sus familiares crecen un 50%» (Última Hora, 4 abril 2021); «La mitad de los muertos al volante habían consumido drogas o alcohol» (El País, 14 juliol 2021), entre d’altres.

El professorat es troba a diari amb l’analfabetisme emocional dins l’aula i és un motiu continu de Educació emocional i benestar en la pràctica docent Rafel Bisquerra, president de la Xarxa Internacional d’Educació Emocional i Benestar RIEEB Revista del Col·legi preocupació i malestar. El contrari de l’analfabetisme emocional és ser competent emocionalment, és a dir, tenir intel·ligència emocional.

Ningú neix amb competències; les competències es caracteritzen perquè és quelcom que es desenvolupa a través d’algun tipus de formació. O bé hi ha formació o no hi ha competències. Si volem contribuir a superar l’analfabetisme emocional, cal educació emocional.

Els fonaments científics de l’educació emocional es troben en els treballs de Salovey i Mayer, Csikszentmihalyi, Goleman, Peterson i Park i molts d’altres. Al final de l’article podeu escanejar un codi QR que inclou algunes referències d’aquests autors com a justificació i fonamentació del que s’exposa al llarg d’aquest article.

La resposta social

Davant l’augment de trastorns emocionals provocat per la pandèmia, s’han manifestat nombroses veus autoritzades reclamant l’augment de psicòlegs, ja que Espanya és un dels països amb una ràtio més baixa. No tinc res en contra d’aquesta proposta, al contrari, però considero oportú fer constar que hi ha dos models d’intervenció davant aquest tipus de problemes. Un és el model clínic, centrat en el problema una vegada que s’ha manifestat. Es fa un diagnòstic seguit d’una atenció individualitzada, de caràcter psicoterapèutic, centrat en la patologia. És una intervenció reactiva davant el problema i de caràcter assistencial. Això és molt necessari, però insuficient.

Per atendre aquesta insuficiència sorgeix el model educatiu, de caràcter proactiu, que intervé abans que surti el problema. És una intervenció preventiva, dirigida a la totalitat de la població amb la finalitat d’evitar l’aparició de problemes a través del desenvolupament de competències emocionals, enteses com a competències bàsiques per a la vida. Les competències emocionals són l’objectiu de l’educació emocional, que és una forma d’intervenció grupal, que es pot fer, per exemple, amb el grup classe, en tutoria, i en qualsevol altre context educatiu.

El predomini social del model clínic fa que considerem oportú insistir en la importància i la necessitat de la prevenció a través de l’educació emocional. Les possibilitats de prevenció són molt elevades si s’adopten les mesures apropiades, tal com han demostrat repetides recerques publicades en revistes científiques en els últims anys (vegeu la bibliografia). Ara bé, possibilitat no significa facilitat. No serveix qualsevol cosa. Per a una bona posada en pràctica cal complir una sèrie de requisits, entre els quals hi ha la sensibilització, la formació i la implicació del professorat. Aquest és un dels reptes de l’educació actual.

S’ha parlat molt del malestar en l’educació i no és ara el moment d’insistir-hi. Sabem que dins el sector del professorat hi ha una elevada prevalença d’ansietat, estrès, depressió i la síndrome d’esgotament professional (burnout). Davant això, permeteu-me una pregunta: hi pot haver una educació de qualitat des del malestar del professorat?

Atendre al benestar del professorat és un tema molt complex que implica múltiples instàncies. Una n’és la formació del professorat en competències emocionals. Els professors són els primers destinataris de l’educació emocional. Potenciar-ne el benestar és un objectiu que requereix atenció, dedicació, inversió d’energies i pressupostos. Els efectes són altament positius, per a la qualitat de l’educació, per a la convivència, per al rendiment i per al benestar personal i social.

L’educació emocional a la LOMLOE

Voldria fer esment que un dels primers articles en tot el món que porten en el títol l’expressió «educació emocional» va ser publicat a la Revista del Col·legi (Bisquerra, 1999), ja fa 22 anys. En aquells moments no era imaginable el que s’ha avançat. Aquest article pretén ser una actualització del que es va publicar aleshores, un aspecte important de la qual és l’aparició de l’expressió «educació emocional» a la LOMLOE.

La Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre (BOE del 30 de desembre de 2020), coneguda popularment com LOMLOE (Llei orgànica de modificació de la LOE), cita per primera vegada en una llei educativa espanyola l’educació emocional. A l’article 24.5 es diu textualment que «l’educació emocional i en valors i la creativitat s’han de treballar en totes les matèries», que vol dir que l’educació emocional es concep com un tema transversal. També ho esmenta l’article 25.6, referit a quart curs de l’educació secundària obligatòria, i l’article 30 disposa que «s’ha de fomentar el desenvolupament d’habilitats socials i emocionals […]».

L’anàlisi de la LOMLOE permet concloure que, entre d’altres: 1) l’educació emocional és present a la llei i, per tant, cal posar-la en pràctica; 2) l’educació emocional es concep com un tema transversal i, per tant, afecta la totalitat del professorat; 3) hi ha d’haver un coordinador o coordinadora de benestar a tots els centres educatius, i 4) les administracions educatives han de facilitar els mitjans necessaris perquè tot l’alumnat assoleixi el màxim desenvolupament emocional.

Sobre la base d’aquests principis, s’escau la posada en pràctica, amb qualitat i eficiència, de l’educació emocional per potenciar la salut mental i prevenir problemes derivats de l’analfabetisme emocional, així com per potenciar el benestar.

La pràctica de l’educació emocional

Les recerques de múltiples autors, entre els quals destaquen Durlak i col·laboradors, han aportat clares evidències dels efectes altament positius de l’educació emocional. Molts autors han desenvolupat propostes per a la pràctica adaptades al nostre context, com Agulló, Bisquerra, Carpena, Conangla i Soler, Darder, Filella, Gómez Chacón, Güell i Muñoz, Pascual i Cuadrado, Pellicer, Renom, i molts d’altres —vegeu la bibliografia.

L’educació emocional es pot portar a la pràctica de formes molt variades, tenint sempre com a objectiu el desenvolupament de competències emocionals. Entre aquestes hi ha la presa de consciència de les pròpies emocions i de les emocions dels altres, la regulació emocional, la gestió de la ira, el desenvolupament de l’empatia, la relaxació, la meditació, la respiració conscient, el mindfulness, la millora de l’autoestima, l’autonomia emocional, les habilitats socials, la gestió de conflictes, les habilitats d’afrontament, les habilitats de vida, fer conscient el benestar, desenvolupar la conducta prosocial, la presa de consciència de la pròpia responsabilitat, tècniques de jocs de rol (role playing), els jocs, la simulació, la dramatització, la lectura emocional, els grups de discussió (focus group), l’escolta activa, l’atenció plena, aprendre a fluir, etc.

L’educació emocional és molt dinàmica, experiencial, activa i participativa. En general, en la realització de les activitats se segueixen una sèrie de passos que es poden resumir en els següents: introduir el que anem a fer, ensenyar com es fa, fer-ho, posar-ho en pràctica, reforçar els aprenentatges, controlar el progrés i generalitzar-ho a la vida diària.

L’educació emocional no es proposa adquirir uns coneixements que han de ser exposats en un examen, sinó que l’objectiu és desenvolupar competències i pautes de comportament que s’han de posar en pràctica en el marc 24/7, és a dir, les 24 hores dels 7 dies de la setmana.

D’això també se’n diu «de l’escola a l’escala», és a dir, les competències emocionals s’han d’aplicar, Revista del Col·legi a més de l’aula, al pati, a les escales, al menjador, a la biblioteca, als passadissos, en el temps d’esbarjo, a casa amb la família, al carrer amb els amics i en tot moment de la vida.

L’educació emocional no són uns continguts a aprendre per examinar-se i oblidar, sinó que és una educació per a la vida, per incorporar-la com una forma habitual de comportament i de relacionar-se amb les altres persones en la vida quotidiana.

La necessària formació del professorat

Un pas necessari per a la posada en pràctica de l’educació emocional de forma efectiva és la sensibilització i la formació del professorat. Cal desitjar que les administracions públiques i les entitats implicades en la formació inicial i permanent del professorat s’impliquin a atendre aquesta necessitat social aportant’hi els recursos necessaris.

La RIEEB (Xarxa Internacional d’Educació Emocional i Benestar, www.rieeb.com) té com a finalitat contribuir a aquest objectiu. A tal efecte ha creat una xarxa de centres educatius que vulguin incorporar l’educació emocional com un projecte de centre a través del treball en equip. Els centres interessats a conèixer millor aquest projecte poden enviar un missatge a centros@rieeb.com, i demanar més informació o sol·licitar implicar-se directament en la xarxa de centres experimentals per l’educació emocional.

D’altra banda, les persones sensibilitzades sobre la importància del tema poden signar la Declaració per l’Educació Emocional a través de www.rieeb.com, clicant sobre el mapa mundi que es presenta a la figura 1. Animem a difondre aquestes informacions per contribuir a sensibilitzar sobre el tema que estem tractant i demanar a les administracions públiques de tot el món la formació del professorat en educació emocional.

Entre els continguts formatius hi ha la presa de consciència de les pròpies emocions i de les emocions dels altres; conèixer la relació entre emocions, pensaments i accions; regulació de les pròpies emocions, incloent-hi la impulsivitat; conèixer el vocabulari emocional (què són les emocions, els sentiments, els afectes, els estats d’ànim, els fenòmens afectius); desenvolupament d’una sana autoestima i autonomia emocional; competències socials per parlar en públic, gestionar conflictes, assertivitat, escolta activa i empàtica; capacitat per relaxar-se en situacions crítiques (reptes, exàmens, crisis, conflictes); actitud positiva per contribuir significativament a la construcció del benestar general de forma compartida, amb prosocialitat, resiliència, paciència i empatia; regulació de la ira per a la prevenció de la violència, etc. Només aquesta última per si mateixa ja justificaria l’educació emocional pels seus efectes en la prevenció de l’assetjament escolar, la violència de gènere i altres tipus de violència, i per això hauria de figurar entre els objectius fonamentals de qualsevol sistema educatiu. Això són només uns exemples del que es proposa l’educació emocional.

La revolució emocional

A partir dels anys noranta del segle XX s’inicia una revolució emocional que es manifesta amb el sorgiment de la intel·ligència emocional, l’interès de la neurociència pel cervell emocional, la preocupació per la salut mental i la prevenció de trastorns emocionals (ansietat, estrès, depressió, suïcidis, trastorn obsessiu compulsiu, fòbies, manies, etc.), l’aparició de les competències emocionals, la psicologia positiva, etc. Tot això justifica i fonamenta la importància i la necessitat de l’educació emocional.

Les recerques han demostrat els efectes altament positius de l’educació emocional. Entre altres aspectes, és eficient en la prevenció de l’ansietat, l’estrès, la depressió, el consum de drogues, la violència, els suïcidis, els comportaments de risc, l’assetjament escolar, etc.; i sobretot per facilitar la convivència, per millorar el rendiment i per desenvolupar el benestar personal i social (incloenthi professorat, alumnat i famílies).

Per a la posada en pràctica de l’educació emocional de forma eficient, cal una sensibilització del professorat, de les famílies, de la societat i de l’Administració pública. Aquesta sensibilització ha de portar a prendre consciència de la necessitat i la importància de la formació en competències emocionals del professorat, de les famílies i de la societat en general.

De la formació del professorat s’han de derivar programes d’educació emocional en els diversos nivells educatius, especialment en secundària, que és on més problemes acostuma a haver-hi relacionats amb l’analfabetisme emocional.

L’educació emocional és un recurs important per al desenvolupament integral de les persones i de la societat en general. Voldríem que aquest article contribuís a la sensibilització dels professors en la importància i la necessitat de l’educació emocional per contribuir a millorar la convivència, el rendiment i el benestar dels alumnes.

Si t’ha interessat aquest article…
Subscriu-te al blog!